Crònica F.C. Barcelona B - CE Inef Lleida

En la penúltima jornada de lliga a la Teixonera hi havia molts números de decidir-se l’equip que acabaria ocupant la 3ª posició de la classificació final, atès que els lleidatans encara tenen pendent un difícil encontre contra el St. Cugat.
La tarda era plujosa, però a les 19:30 no va caure més aigua i el partit va celebrar sense cap impediment pel joc. El C.E. INEF s’hi presentava, però, amb moltes baixes, a les que se li sumaven els impedits per l’avançament de la jornada reclamat per la Federació. Només 17 jugadors disponibles.
Començà el partit amb un Lleida un pèl distret, que es va deixar sorprendre primer en el xut inicial i després en una touche en contra. La mobilitat dels barcelonins davant d’una astorada davantera verda va fer que al minut 2 el Barça es fiqués per endavant, havent assajat sota pals.
A partir d’aquest moment, però, el Lleida, tot i que va patir més envestides i haver de defensar durant els primers 10 minuts, es va despertar. Començà a jugar a la mà i aprofitar la velocitat de la línea, recolzada per arrier i davanters. La possessió s’alternava, però era el Lleida el que avançava i es menjava el terreny. Al minut 17, Pau Ramon assajava sota pals i s’empatava el match a 7. La línea dels lleidatans no parava de trobar espais i atacar els intervals. Aquells minuts van descol•locar els barcelonins, i el C.E. INEF ho aprofitava, de la mà altre cop de Pau Ramon, aconseguia el segon assaig, que no es transformaria (7-12).
Era el Lleida qui dominava l’oval i jugava en camp contrari. Els davanters empenyien, es guanyaven melés i rucks, i en fases continuades, avançaven. En una d’aquestes, a 5 metres de línia de marca, Bienve trencava la defensa i assajava per col•locar al Lleida 10 amunt al minut 30. Tot i així, el Barça B no va baixar els braços: el Barça va córrer, i en una jugada calcada al seu primer assaig, eren els ràpids flankers qui trencaven la defensa lleidatana i aconseguiren assajar en primera instància, i un segon cop ho feia l’ala, molt empegat a banda, per deixar un ajustat 17-17 a la mitja part.
Els anà bé als de l’INEF el descans, els jugadors es creien que aguantaven el Barça. Hi havia motivació, no cansament. Hi havia caps amunt, no braços baixats. La davantera sortí escopetejada, serien ells qui portarien el transcurs de la segona part, qui obriria forats i destarotarien la defensa barcelonina. Fruit duna touche a 5 de marca, Bienve aconseguia el seu segon assaig i Miguel transformava (17-24).
Tot i així, els dos equips eren coneixedors de les seves armes, el Barça contrarestava amb un gran contraatac dels seus tres quarts, i assajava per posar un emocionant 22-34 al marcador, i Miguel, l’arrier lleidatà, evitava un segon assaig al enviar fora el jugador que just entrava per assajar.
El Lleida, volent evitar això, col•locà els seus homes més ràpids de la davantera recolzant la línea, mentre que, pel que fa al seu joc, forçava cops de càstig i en atac continuava empenyent amb davantera i corrent amb tres quarts. Arribà el minut 37 i, en una melé favorable a 5 metres, tots els davanters del Lleida alhora entraven en línia de marca: assajava Charlie, transformava Miguel i acabava el partit.
Gran cop sobre la taula del Lleida, que se sent més fort, més equip, i definitivament, com a mínim, 3er de la lliga. Grans!!