CE Inef Lleida 22 - Químic ER 18

Partit corresponent a la semifinal de la Divisió d’Honor Catalana, en la que l’equip que jugava de visitant a la Foixarda, el Químic ER, s’hi havia plantat després d’haver protagonitzat una remuntada incontestable les últimes jornades de lliga per classificar-se, i havia guanyat el CEU en quarts de final. Plens de confiança, doncs, després d’aquesta ratxa positiva, s’enfrontaven a un CE INEF Lleida que no havia flaquejat en tota la segona volta de la lliga, la qual ha dominat de cap a peus. Els dos equips amb millor ratxa de victòries protagonitzarien un dur cara a cara.

Plens de confiança, els de vermell i negre començaven molt esperonats, amb les idees clares i una molt bona defensa que no deixava avançar metres. Amb xuts a l’esquena del rival i la pressió als ales obligaven a recular els lleidatans i a que veiessin, estressats, que la ràpida i contundent línia de tres quarts barcelonina guanyava fàcilment els rucks, i d’aquest avantatge en treien profit. A les fases estàtiques, a més, el Químic també s’imposava amb claredat. Durs moments pel CE INEF, que provava sense èxit teixir algun contraatac.

D’aquesta dinàmica de joc el Químic en tragué profit amb un assaig després d’haver robat una touche rival, i amb la transformació d’un cop de càstig que els posava per davant en el marcador (0-8). Havia de reaccionar el CE INEF Lleida, i tot i que li costà imposar molt el seu joc, poc a poc, jugada a jugada, els lleidatans avançaven. Vora el minut 30 conservaven la pilota i mantenien el joc en camp contrari, ja més còmodes, però encara alterats per mantenir el seu marcador a 0. Això es trencà gràcies a un cop de càstig dins de la 22 química, que jugat a la mà, acabaria transformant Martí González, ben a prop del banderí esquerra del camp. Per arrodonir una primera part difícil i molt dura, els de verd perdien per lesió el seu capità, Aleix Buira. Amb el resultat de 5-8 s’arribaria al descans, un marcador ajustat que no feia més que imprimir ansietat als dos equips.

Al descans, però, el CE INEF es sentia més fort, més consistent i capaç de capgirar el marcador. Disposat a mantenir el joc del final de la primera part pretenien asfixiar el rival i tancar-lo a la seva 22. Ara bé, el joc que acostuma el CE INEF Lleida és ràpid i veloç, aprofitant la seva línia de tres quarts, i la defensa del Químic havia anul·lat tot intent per aquesta via, així que el que vindria seria dur, de curses i contundència, d’avançar metre a metre, de xoc, caiguda i de tornar a començar.

Avançava el CE INEF aprofitant cops de càstig i ara sí a partir de les touches, i començava a arribar millor als rucks que s’anaven formant. En una jugada de múltiples fases Óscar Mercè aconseguia plantar la pilota en zona de marca, altre cop molt escorat a la banda esquerra.

El partit estava trencat, i qualsevol dels dos equips podia sumar en aquell moment. El Químic estava decidit a treure profit dels cops de càstig, i llençats a touche o a pals també guanyaven metres i sumaven algun punt. Ara bé, la defensa del CE INEF Lleida ara era més ordenada, més consistent i tant atenta a les possibles superioritats com confiada en els u contra u. Convertit un cop de càstig per part del Químic ER, serien altre cop els lleidatans els que es distanciarien amb un nou assaig, obra de Marcos Novo, aprofitant una melé robada dins de la 22 barcelonina (15-11).

La tensió es podia mastegar, i l’empenta i ànims de progressar dels dos equips era constant. Seria el CE INEF, més oxigenat, el que s’enduria la grossa aconseguint un quart assaig de la mà de Pau Ramon, que va superar pel carril de l’ala la rocosa defensa química i s’endinsà dins de la zona de 22, a prop de pals, per a que després Pau Ripoll convertís. Era el minut 35 i els de verd s’imposaven 22 a 11.

Quedava ben poc del partit i tot i els nervis els del CE INEF es sabien guanyadors. Es confiaren massa i van rebre la contestació d’un incansable i reconegudíssim equip com és el Químic, un membre de la línia del qual va robar la pilota i va córrer fins plantar la pilota i assajar. La transformació els col·locava a només 4 punts, i ficava la por i el nervi als lleidatans. Per sort per ells, no quedava temps per a més, i el partit acabà amb un 22-18 al marcador.

Respir per el CE INEF Lleida, que es classifica per la final, i temps de descans pel Químic ER, merescudíssim semifinalista de la Divisió d’Honor Catalana. Des del CE INEF Lleida toca aplaudir un gran contrincant, i també a les dues aficions que es van desplaçar a la Foixarda per tal d’animar sense parar els dos equips. Per ells va el rugby practicat.

Alineacions

CE INEF Lleida Rugbi
Isaac Sobrino, Aleix Buira (Toni Gálvez), Martí González (Sergi Petanàs), Óscar Mercé (Dani Andrés), Abel Mir, Jaume Piñol, Bienve Calvin, Carlos Andrés, Joan Petanàs, Pau Ripoll, Víctor Pérez (Eric Sánchez), Pau Ramon, Marcos Novo, Albert Vicente, Miguel Godoy.

Químic ER
Xavier Vives (Lluc Giné), Adrià Esun (Bruno Colomer), Pol Moreno (Ariz Rodríguez), Ivan Pérez (Víctor Siles), Sergi Riera (Jordi Reventós), Guillem Mases (Carles Palacín), Joel Viñales, Salva Bonigas (Javier Gimeno), Renzo Remar, Jerom Cachafeiro, Ariz Figueras, Eric Menéndez, Mistell Giménez, Àlvar Farré, Borja Bombí (Axel Mora).